0
Al meu començament hi ha el meu final. En successió
s'alcen i cauen les cases, s'enfondren, s'estenen.
Son retirades, destruïdes, restaurades, o bé en el seu lloc
hi ha una esplanada, una fàbrica, un camí de ronda.
Vells carreus per al nou edifici, vell fustam per als jocs nous,
vells jocs per a les cendres, i cendres per a la terra
que ja és carn, pelatge i excrements,
os d'home i de bèstia, espiga i fulla.
Les cases viuen i moren: hi ha un temps per construir
i un temps per viure i engendrar
i un temps perquè trenqui el vidre balder
i sacsegi l'empostissat on saltirona el ratolí de camp
i sacsegi l'espillifat tapís teixit amb silenciosa divisa.
T. S. ELIOT (1943)
Traducció d'Àlex Susana