Al meu començament hi ha el meu final. En successió

s'alcen i cauen les cases, s'enfondren, s'estenen.

Son retirades, destruïdes, restaurades, o bé en el seu lloc

hi ha una esplanada, una fàbrica, un camí de ronda.

Vells carreus per al nou edifici, vell fustam per als jocs nous, 

vells jocs per a les cendres, i cendres per a la terra

que ja és carn, pelatge i excrements,

os d'home i de bèstia, espiga i fulla.

Les cases viuen i moren: hi ha un temps per construir

i un temps per viure i engendrar

i un temps perquè trenqui el vidre balder

i sacsegi l'empostissat on saltirona el ratolí de camp

i sacsegi l'espillifat tapís teixit amb silenciosa divisa. 

T. S. ELIOT (1943)

Traducció d'Àlex Susana