el secret ocult de l'hotel rosaleda

Deia José Luís Borges que estava més satisfet del que havia llegit que del que havia escrit. Aquesta afirmació pot sorprendre, venint d’un dels millors escriptors del segle XX, ara bé, si es pensa en l'immens llegat literari acumulat des de la invenció de l’escriptura, un no pot més que entendre’l i, humilment, aplicar-ho a la seva professió. En el nostre cas, a l’arquitectura. El patrimoni arquitectònic, més enllà de la satisfacció estètica que ens dóna, és una font inesgotable de solucions als problemes intemporals de l’arquitectura. Només cal fer com Borges, llegir-lo atentament. Si, a més, tenim la sort d'intervenir-hi, les possibilitats d’aprofundir en el seu coneixement es disparen.

En aquesta línia el projecte de restauració de l’hotel Rosaleda ens ha permès estudiar detalladament l’edifici i descobrir un singular element constructiu amagat sota els revestiments: la membrana de maó de pla. CONTINUAR LLEGINT.