L’escultor Eduardo Chillida, del que enguany es compleix el centenari del seu naixement, atrapa per la rotunditat de les seves peces monumentals, bàsicament de les que desenvolupa amb formigó armat, a voltes suspeses dramàticament en l’aire. Chillida no va parar de preguntar-se sobre l’espai, la matèria, la densitat i, sobretot, el buit. Preguntes certament relacionades a l’arquitectura quan aquesta transcendeix la mera construcció però sense l’obligació de respostes definitives en l’escultura. Ell mateix, es va arribar a definir com l’arquitecte del buit.