La febre de despullar l’arquitectura vernacular del Pirineu es va desfermar a la dècada dels anys seixanta del segle passat seguint els gustos del turisme de masses. Un canvi derivat del qual Jhon Urry anomena la teoria de la “mirada del turista on queda clar que el visitant no és un mer usuari passiu sinó que, de des que el patrimoni va esdevenir un producte comercial més, es transforma segons les seves manies.