El primer arquitecte espanyol amb veritable projecció internacional després de la postguerra ha estat, sense dubte, Ricardo Bofill Levi (1939). N’hi va haver, com José Antoni Coderch de Sentmenat, que començaven a ser reconeguts per la premsa especialitzada, sobretot italiana, però cap amb obra fora de la península. Bofill, per contra, a la dècada dels setanta, amb poc més de trenta anys, era un figura emergent del panorama arquitectònic europeu amb grans encàrrecs tant en el seu país com a França.